És xocant que només una operació matemàtica molt senzilla, com aplicar un operador binari a les coordenades d’un mapa de bits, pugui generar una enorme col·lecció d’imatges úniques i extraordinàries.
En “paisatges binaris” amb només unes poques línies de codi, i fent servir tres operadors binaris diferents de les coordenades (o, xor i and) per exemple (x o y) i després dividint per un altre número i obtenint la resta. El resultat s’utilitza per pintar un color per a aquest píxel exacte.
El resultat és una enorme col·lecció d’imatges pseudo-fractals que evoquen paisatges impossibles, ciutats atapeïdes, o psicodèliques/glitchy amb colors vius o simplement bells patrons. Tots ells són deterministes donats els seus paràmetres inicials.
